ORIGEN GEOLÒGIC DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La serra de Tramuntana és la serralada muntanyosa més gran de Mallorca i un

espai natural de gran valor ecològic. La seva longitud aproximada és de 90 km,

des del cap de Formentor fins al cap de sa Mola i la seva amplitud mitjana és

de 15 km.

En acabar el Miocè (fa uns 8 ma) la placa Africana i l'Europea varen xocar i es

produí l'elevació de grans masses de sediments que formaren serralades al

voltant del Mediterrani (Atlas, Pirineus, Alps, Bètiques i la serra de

Tramuntana), és el que s'ha nomenat l'Orogènia Alpina.

Orogenia Alpina

On ara és el mar Mediterrani hi havia una gran mar oberta, Mar Tethis, que a

causa de l'aproximació entre Àfrica i Europa es va tancar i va formar la mar

Mediterrània.

La pressió cap al nord que feia Àfrica va produir que el fons del mediterrani

formàs plegaments i s'originà una serralada submarina.

Els cims d'aquesta serralada que superen el nivell del mar formen els

arxipèlags actuals de la Mediterrània.

Fa uns 7 ma, el moviment de les plaques tectòniques va fer que l'estret de

Gibraltar s'unís i convertís el mar Mediterrani en un immens llac. Com que

l'evaporació d'aigua era més elevada que les pluges, va fer que amb el pas del

temps el Mediterrani s'anàs buidant i s'assecàs.

Més tard, el moviment de les plaques tectòniques va tornar a obrir l'estret i el

Mediterrani es va tornar a omplir.

Els darrers 4 ma hi ha hagut diferents canvis climàtics que han modificat el

nivell del mar. Mallorca s'ha submergit i emergit diverses vegades.

En èpoques més càlides la serra de Tramuntana formava una illa i la serra de

Llevant una altra.

En èpoques glacials el nivell marí va baixar molt i es varen arribar a ajuntar

Mallorca amb Menorca, així com Eivissa amb Formentera.

Les roques que formen la serra de Tramuntana tenen una edat entre 240 i 15

ma. Són principalment roques calcàries; d'aquí ve el característic color gris que

podem observar a la Serra.

La Serra té dos vessants. El vessant nord de la serra de Tramuntana és més

abrupte, ja que correspon al front de cavalcament de les dues plaques,

l'Africana i l'Europea; en canvi el vessant sud és més suau i hi trobam valls.

La Serra es veu trencada per talls perpendiculars a la direcció general (nordest/

sud-est) per falles produïdes durant l'Orogènia Alpina o com a

conseqüència de la distensió posterior a fortes compressions.

Aquestes grans falles són l'origen de les valls de Sóller, de Valldemossa i

Puigpunyent.

Una vegada aixecats aquest materials, han anat actuant els agents

geomorfològics, que han modelat el paisatge, com per exemple, el

produït per les aigües de pluja (torrents, barrancs ...) 

Aquí podem obervar una imatge del Torrent de Pareis.